L'ORIGEN DEL MÓN d' Eduardo Galeano.
 |
| Robert Cappa, fotògraf de guerra |
Hacía pocos años que había terminado la guerra de España y la cruz y la espada reinaban sobre las ruinas de la República. Uno de los vencidos, un obrero anarquista, recién salido de la cárcel, buscaba trabajo. En vano revolvía cielo y tierra. No había trabajo para un rojo. Todos le ponían mala cara, se encogían de hombros o le daban la espalda. Con nadie se entendía, nadie lo escuchaba. El vino era el único amigo que le quedaba. Por las noches, ante los platos vacíos, soportaba sin decir nada los reproches de su esposa beata, mujer de misa diaria, mientras el hijo, un niño pequeńo, le recitaba el catecismo.
Mucho tiempo después, Josep Verdura, el hijo de aquel obrero maldito, me lo contó. Me lo contó en Barcelona, cuando yo llegué al exilio. Me lo contó: él era un niño desesperado que quería salvar a su padre de la condenación eterna y el muy ateo, el muy tozudo, no entendía razones.
- Pero papá – le dijo Josep, llorando -. Si Dios no existe, quién hizo el mundo?
- Tonto — dijo el obrero, cabizbajo, casi en secreto -. Tonto. Al mundo lo hicimos nosotros, los albańiles.
El libro de los abrazos.
El projecte Llums i ombres en l'Espanya del segle XX i XXI s'inicià enguany en Barcelona un poc abans de les Pasques. Els dos dies van ser molt intensos, plens d'activitats i visites on l'alumnat va visitar els refugis comunals de la Plaça del Diamant presidida per una Colometa en bronce que recordava la protagonista de la novel·la de la Mercè Rodoreda, on la població del barri sobrevivia als atacs de l'aviació feixista italiana que recolzava d'aquesta manera al bàndol franquista per la Mediterrània, mentre que els alemanys feien el mateix pel Nord i bombardejaven la ciutat basca de Guernica. 
Un poc de temps lliure per dinar i de seguida, marxarem cap a l'Eixample on a través de la seua arquitectura pugueren comprovar com l'ascendent burgesia catalana feu d'aquest nou barri un símbol del seu poder econòmic i social als anys 30 encarregant les seues vivendes als millors i més innovadors arquitectes catalans entre els quals estava Antoni Gaudí. La Pedrera, la Casa Batlló i fins i tot l'Orfeó Català són exemples meravellosos del modernisme que s'escampa en aquesta zona de la ciutat. El recorregut finalitzà a la Sagrada Família a la vesprada. Tothom estava molt cansat ja, però la màgia de l'edifici aconseguí enamorar fins i tot als més escèptics ....
Molt al de matí, s'encaminaren cap al Parlament català, des del Parc de la Collserola on estava l'alberg fins a la zona del port de Barcelona per fer la visita. Més cansament que el dia anterior, doncs feren poques hores de son, però els xavals acompliren estoicament. Ni una queixa de ningú. Ràpidament, marxaren al Parc Güell per participar en EXPERIÈNCIA GAUDÍ 4D. Increïble!! Moviment, fum a les cares fins i tot una fina pluja que ens arriba des del no-res .. en una animació multimèdia que recreava la vida i obra de Gaudí que acabaven de veure en viu i en directe el dia anterior. Finalment, la visita al Parc, un projecte urbanístic fracasat d'Antoni Gaudí que, a hores d'ara, és Patrimoni de la Humanitat. 
